Aprofitant que al final hi haurà eleccions el 14-F he decidit crear un compte i compartir uns càlculs que vaig fer fa un parell de mesos sobre una hipotètica llei electoral catalana.

Em centraré bàsicament en quantes circumscripcions hi ha d'haver, com es defineixen i quants diputats corresponen a cada circumscripció.  L'objectiu és aconseguir el màxim de proporcionalitat i alhora garantir que les zones menys poblades estiguin representades. 

D'entrada, vaig pensar en fer que les vagueries siguin la circumscripció. El problema es que l'àmbit metropolità de Barcelona està tan poblat en comparació amb les altres que era difícil aconseguir una representació equilibrada. Així que vaig afegir un però a la definició de les circumscripcions: Les vegueries seran les circumscripcions electorals, però si una comarca per si sola representa més de 15% del cens del total de Catalunya aleshores es separa de la resta de la vegueria i es converteix en una nova circumscripció electoral.

Les comarques més poblades de Catalunya són el Barcelonès amb el 29% del cens, el Vallès Occidental amb el 12% i el Baix Llobregat amb l'11%.

Així que queden definides 9 circumscripcions,  el Barcelonès, l'Àmbit Metropolità, les Comarques Gironines, el Cap de Tarragona, el Penedès, la Catalunya Central, les Terres de Ponent, les Terres de l'Ebre i l'Alt Pirineu i Aran. 

Ara, cal decidir quants diputats corresponen a cada circumscripció. Per fer-ho, primer multiplico el número de diputats total per la proporció de cens de cada circumscripció. El resultat és el següent:

Per aconseguir que la gent de cada circumscripció estigui representada, cal assignar un número mínim de diputats a cada una, independentment dels que tocarien segons la proporció. Això evita situacions com les de Ceuta i Melilla en unes eleccions generals, en que tots els votants que no optin per la primera força acaben sense representació.

Amb el número total d'escons que hi ha, un bon mínim són cinc escons. A la taula anterior es veu com hi ha dues circumscripcions que no arriben a aquest mínim. A aquestes els hi assigno 5 escons, i queden fora de repartiments posteriors.

Ara, es reparteixen els 125 escons restants entre les altres circumscripcions. Quan hi hagi decimals, el resultat es trunca, és a dir que 14.01 són 14 i 14.99 també són 14:

Ara, falten 4 escons per assignar. El criteri per assignar-los és el següent: del total d'escons que tocarien de manera proporcional es resta els escons que s'han assignat de moment. Aquelles circumscripcions més infrarepresentades aleshores s'enduran aquests escons:

Un número negatiu indica que la circumscripció està infrarepresentada, i un número positiu que està sobrerepresentada. En aquest cas, els quatre escons es repartirien de la manera següent: El primer per al Barelonès, el segon per a l'Àmbit Metropolità, el Tercer per a les Comarques Gironines i el quart altre cop per al Barcelonès. Els resultats definitius són es següents:

Amb aquesta distribució les circumscripcions més infrarepresentades són les l'Àmbit Metropolità, les Terres de Ponent i el Camp de Tarragona. La més sobrerepresentada és l'Alt Pirineu i Aran (m'agüés agradat fer que la vall d'Aran fos la seva pròpia circumscripció, però separar la circumscripció més sobrerepresntada en dues hagués fet molt difícil assegurar la proporcionalitat amb només 135 diputats).

Si a les eleccions de 2017 s'agüessin fet servir aquestes circumscripcions els resultats haurien sigut els següents (amb llei d'Hont):

A efectes pràctics no hagués canviat gran cosa, Cs segueix essent la primera força i l'independentisme manté la majoria absoluta (però de manera més ajustada). Si en comptes de repartir segons la llei d'Hont es repartís segons la regla de Sainte-Laguë, Els resultats haguessin sigut els següents:

De nou Cs és la primera força i l'independentisme manté la majoria absoluta (aquest cop amb 68 diputats justos).

Ja per acabar, vaig fer el mateix procediment per a un parlament de 150 escons (al cap i a la fi com més diputats es reparteixen més fàcil és garantir la proporcionalitat).

La distribució en escons seria:

Aquesta distribució és molt més proporcional, i a cap circumscripció li falta un diputat sencer (la que més s'hi acosta és el Barcelonès amb un -0.94).

Amb els resultats de 2017 i repartint segons la llei d'Hont els resultats serien els següents:

La nova majoria absoluta està en 76 escons, i de nou l'independentisme la manté.

En canvi, si es reparteixen els diputats segons la regla de Sainte-Laguë l'independentisme perdria la majoria absoluta:

La nota curiosa la protagonitza el PP, que actualment té 4 diputats, els mateixos que treu en cada una de les propostes que he plantejat.

Si has arribat fins aquí gràcies! Al final m'ha quedat una entrada força llarga, fins i tot passant per alt alguna coseta més que volia comentar. 

Aprovechando que finalmente habrá elecciones Catalanas el 14F he decidido crear una cuenta y para compartir unos cálculos que hice hace un par de meses sobre una hipotética ley electoral catalana.

Me centraré básicamente en cuantas circunscripciones tiene que haber, cómo se definen i cuantos diputados corresponden a cada circunscripción. El objetivo es conseguir que haya el máximo de proporcionalidad i que los territorios menos poblados estén representados.

Empecé usando las vaguerías como circunscripción, pero el Àmbit Metropolità de Barcelona está tan poblado en comparación a las demás que es difícil conseguir una representación equilibrada. Así que añadí un pero a esta definición: Las vaguerías serán las circunscripciones, pero si una comarca por si sola tiene más del 15% del censo de Cataluña entonces se separa del resto de la vaguería i se convierte en una nueva circumcripción.

Las comarcas más pobladas de Cataluña son el Barcelonès, con un 29% del censo, el Vallès Occidental con un 12% i el Baix Llobregat con el 11%.

Así que finalmente quedan definidas 9 circunscripciones, el Barcelonès, el Àmbit Metropolità, las Comarques Gironines, el Camp de Tarragona, el Penedès, la  Catalunya Central , les Terres de Ponent, les Terres de l’Ebre i el Alt Pirineu i Aran.

Ahora, hay que decidir cuantos diputados corresponden a cada circunscripción. Para hacerlo primero multiplico el número de diputados totales por la proporción de censo de cada circunscripción.

Para conseguir que la gente de cada circunscripción esté representada, hay que asignar un número mínimo de diputados a cada uno, independientemente de los que les tocaría según la proporción. Esto evita situaciones como las de Ceuta y Melilla en unas elecciones generales, en que todos los votantes que no opten por a primera fuerza acaban sin representación.

Con el número total de escaños que hay, un buen mínimo son cinco escaños. En la tabla anterior se ve como hay dos circunscripciones que no llegan a este mínimo. A estas se les asignan cinco escaños i quedan fuera de reparos posteriores.

Una vez hecha esta asignación, se reparten los 125 escaños restantes entre las otras circunscripciones. Los resultados se truncan, es de decir que 14.01 son 14 y 14.99 también son 14.

Con estos resultaos quedan 4 escaños por asignar. El criterio para asignarlos es el siguiente: del total de escaños que tocarían de manera proporcional se resta el número de escaños que se han asignado hasta el momento. Aquellas circunscripciones más infrarrepresentadas se llevarán estos escaños.

Un número negativo indica que la circunscripción está infrarrepresentada, y un número positivo que está sobrerrepresentada. EN este caso, los cuatro escaños se repartirían de la siguiente manera: El primero para el Barcelonès, el segundo para el Àmbit Metropolità, el tercero para las Comarques Gironines y el cuarto otra vez para el Barcelonés. Los resultados definitivos son:

Con esta distribución las circunscripciones mas infrarepresentadas són el Àmbit Metropolità, las Terres de Ponent i el Camp de Tarragona. La más sobrerepresentada es el Alt Pirineu i Aran (me hubiese gustado hacer que el Valle de Arán fuese su propia circunscripción, pero separar la circunscripción más sobrerepresentada en dos hubiese hecho muy difícil asegurar la proporcionalidad con solo 135 diputados).

Si en las elecciones de 2017 se hubiese usado este sistema, los resultados serían los siguientes (con la ley d’Hont):

A efectos prácticos no cambia nada, el independentismo sigue con mayoría absoluta. Repartiendo los escaños según la regla de Sainte-Laguë, la situación es parecida, aunque esta vex el independentismo mantiene la mayoría con 68 diputados justos:

Para terminar, he repetido los cálculos para un parlamento de 150 escaños (el máximo permitido por el estatut). El reparto de escaños queda así:

Esta distribución es mucho más proporcional, y a ninguna circunscripción le falta un diputado entero ( la que mas se acera es el Barecelonès con un -0.94).

Con esta distribución, los resultados de 2017 repartiendo según la ley d’Hont los resultados serían los siguientes:

De nuevo el independentismo mantiene la mayoría absoluta, que ahora está de 76 escaños. EN cambio, la perdería se los escaños se reparten según la regla de Sainte-Laguë:

La nota curiosa la protagoniza el PP, que en las últimas elecciones sacó 4 escaños y en todas las propuestas que he puesto también sacaría 4 escaños.

Si has llegado hasta aquí ¡gracias! Al final me ha quedada una entrada bastate larga, incluso pasando por alto alguna cosilla más que quería comentar.