La Veguería (Vicaría) fue la división territorial principal en el antiguo Principado de Cataluña. Con alguna modificación se mantuvo inalterable durante siglos. Incluso después de la Guerra de Sucesión continuaron existiendo, bajo el nombre castellano de Corregimiento.
Este mapita francés del siglo XVII es estupendo y muy bien definido.
La división provincial de 1833 liquidó las veguerías. Pero esa división realizada a escuadra y cartabón partió comarcas naturales y ha sido fuente de muchos follones administrativos.
La Generalitat retomó el asunto en 1936, y lo hizo de una manera bastante racional. Refundió veguerías, adaptándolas a los tiempos modernos, y diviendo en territorio en nueve regiones.
Ese es el modelo que se aplica hoy en día en las divisiones administrativas catalanas, con alguna modificación. Por ejemplo el mapa de regiones sanitarias.
Las antiguas veguerías han pasado a mejor vida. En cambio la división comarcal goza de muy buena salud. También la provincial: dos siglos no pasan en balde. A pesar de sus incongruencias la identidad provincial sigue siendo bastante potente.
Uff el tema de les vegueries és obrir un senyor meló eh...
Jo crec que si es vol tocar l'organització territorial primer caldria modificar un munt de límits municipals: pobles tallats pel mig, municipis que no haurien d'existir (o que sí que ho haurien de fer), i un llarg etcètera de disfuncions que en molts casos venen heretades de l'edat mitjana. Les comarques estan força ben fetes i és veritat que moltes han arrelat molt fort i que en alguns casos han esdevingut elements d'identificació (per exemple jo sóc osonenc i aquí el sentiment comarcal és mot potent).
Llavors hi ha el tema de les vegueries/províncies. És veritat que potser els de les províncies que no són Barcelona s'hi senten identificats però a Osona almenys, no he sentit mai ningú que s'identifiqués com a barceloní. És més aviat una cosa administrativa (I de peles: si ningú vol marxar-ne és perquè tenen un pressupost estratosfèric). I les vegueries als vigatans no els fa gens de gràcia la idea de Manresa capital, i la veritat és que jo em sento més a prop de Ripoll o Olot que de Manresa. Al final però, sempre tothom prefereix ser centre a perifèria, i demogràficament una vegueria d'Osona, Garrotxa i Ripollès tindria poc sentit.
PD: La divisió en regions del 36 era força random, especialment per la Cerdanya i la Conca de Barberà
Jo diria que dividir en dues les províncies, tret de Girona, seria una bona solució a curt termini. Que una Catalunya amb 7 milions d'habitants tingui 7 provincias no és desproporcionat.
No estoy de acuerdo.
Los corregimientos borbónicos sí se cargaron las veguerías en el XVIII. Eran otra cosa. Peeeero.... continuraon existiendo en la Catalunya nord hasta 1789 (aprox)
A favor de las 9* veguerías (y, si acaso, BCN aparte)
9... para empezar
Bueno, supongo que en esta legislatura aprobaran su ley electoral no?.