No lo había visto en mi vida.
He ido a pasear por el monte y he regresado con un cesto de nízcalos, rusiñoles y fredolicos. Y las ortigas de mi terraza ya han brotado, como si estuviéramos en primavera.
Els bolets, a la zona del Maresme? Les ortigues, no m'estranyen massa. Està fent molta calor aquest Nadal. A Osona, al jardí, els narcisos s'han despistat tant aquesta tardor, que al novembre començaven a pespuntar dels bulbs. Sort que un parell de gelades els van aturar. Però igualment brotaran i floriran molt d'hora pel febrer.
Es anècdota però exemplifica un dels problemes més grossos del canvi climàtic: la falta de sincronia entre plantes i insectes. Si les plantes floreixen abans que els seus polinitzadors estiguin a punt, ni elles són polinitzades, ni ells troben aliment quan surten. I si és al revés, el mateix. En ambdós casos, les poblacions d'insectes minven, i un dels equilibris més fonamentals dels ecosistemes mediterranis i temperats es posa en perill. I per desgràcia ja sabem que les poblacions d'insectes, no només els polinitzadors, estan disminuint. Al Mediterrani, a Centre-Europa i arreu del món.
Els possibles escenaris, no són gens agradables.
2 de enero, en las sierras litorales catalanas los anfibios ya han despertado del letargo invernal.
Ayer escucha a Joaquín Araújo (buen tío además de ambientalista de primera) hablar de floración de encinas en noviembre-diciembre...
El mundo está loco!!!