El CIS i les seves 8 Espanyes diferents: el vot per indicadors tenyeix de diferent color el nostre país.

Aquest passat dijous es publicava l'últim sondeig del CIS, primer des que Pedro Sánchez arribés a la Moncloa i també primer amb el nou director del CIS designat després de la moció de censura Mariano Rajoy.

La polèmica estava servida, una cosa que passa sigui quina sigui la nova enquesta del CIS coneguda, però si per alguna cosa ens agrada l'enquesta no és pels resultats generals, sinó per el gran desglossament que duu a terme a partir de la seva àmplia mostra.

Aquest desglossament ens ha permès observar una vegada més que el nostre país són molts petits països diferents units entre si, una Espanya formada per més de 8 Espanyes diferents segons l'indicador escollit per estudiar el comportament electoral.

Les dades genèriques del sondeig, a nivell estatal, parlen d'un fort impuls del PSOE després d'aconseguir Pedro Sánchez la Moncloa desallotjant Rajoy. Cal recordar que la presa de dades és prèvia al procés de primàries del PP, en ple apogeu dels socialistes. Espanya es tenyeix de vermell en un model similar al que va portar el 1982 Felipe González al Govern.

La distribució del vot s'observa uniforme al llarg de tot el país, amb les excepcions dels nacionalistes a Catalunya i al País Basc i el cas d'Àvila, illa popular que resistiria a un mar socialista.

Una bretxa generacional

El vot per edats mostra tres mapes diferenciats amb un nexe comú: l'empenta socialista es visualitza a tots ells.

Del bipartidisme rural al multipartidisme urbanita

El vot per entorn demogràfic també és curiós, mentre que els habitants de l'entorn rural aposten sense fissures pel bipartidisme clàssic, a les ciutats s'observa una obertura cap als nous partits que tenyeix de multicolor el mapa.

Els universitaris aposten pel canvi, la resta per la continuïtat.

Finalment destaca la preferència dels universitaris pel canvi i els nous partits com Ciutadans i Units Podem i les seves confluències, mentre que els qui tenen estudis primaris o secundaris, que representen en població la majoria del país, prefereixen la continuïtat del model actual.

Espanya són moltes Espanyes

Sens dubte, el nostre país no és uniforme en sentiments, pensament, ideologia o identitat cultural. Lluny del clàssic model nacionalista/no nacionalista, Espanya es divideix en desenes de petits blocs enfrontats entre si que, una vegada homogeneïtzats, ens donen una visió general que només comprendrem després de conèixer les seves particularitats.