Fins i tot les pilotes.

No se vosaltres què opinareu sobre això, però no se m'acut millor frase per definir la meva opinió sobre el tema que a continuació desenvoluparé que la controvertida expressió del títol d'aquesta entrada: fins a les pilotes.

Estic fins a les pilotes que es mesuri als països amb diferent vara segons interessos econòmics, geogràfics o polítics. M'explico. Des de fa mesos veiem com una vegada i una altra s'intenta relacionar, per exemple, Podem amb Veneçuela o Iran, com a partits com Ciutadans o Podem es volen assemblar al model danès o nòrdic, i com els mitjans de comunicació acusen els uns i els altres de connivència amb règims qüestionables de països el coneixement dels quals al nostre país és, pràcticament, nul.

Per què Iran és un país dolent, l'enemic? Perquè no compleixen gaires dels drets humans, argumentaran amb raó molts. Efectivament, el país persa té molts punts per qüestionar, que comparteix amb altres com Aràbia Saudita o Barein. Per què aquests països no són titllats del mateix? És que l'Aràbia Saudita es converteix en bo automàticament en vendre'ns petroli, encara que el paper de la dona a la seva societat sigui pràcticament nul?

Els que defensen Podem sovint utilitzen la rèplica per contrarestar: “Doncs vosaltres seguiu el model marroquí o el saudita”. Cras error. Entrar-hi i tu més no ens porta més que a la conclusió que existeixen encara al món una sèrie de països amb moltíssimes ombres i que, probablement, tenen encara un gran camí per recórrer per equiparar-se a altres en matèries d'igualtat, tolerància o drets socials. Però el nostre país no és ni més ni menys que altres.

A Espanya seguim tenint dèficits força cridaners, o és que penseu que en altres països no s'escandalitzen en veure que les dones són menyspreades en la línia de successió de la Corona o que hi ha nens que no poden menjar i recursos suficients per solucionar-ho? Aquesta política de les “dues Espanyes” és cansina, antiquada i trista.

Personalment espero i desitjo que algun organisme oficial i de prestigi publiqui un rànquing de països i la seva “honorabilitat” algun dia per poder tenir clar qui és qui, si Veneçuela és millor o pitjor que Cuba, Ucraïna o Colòmbia. M'urgeix conèixer si d'un dia per un altre un país horrorós pot passar a ser “bo” després d'assolir un acord de “desarmament” nuclear o si en el cas que un esgoti els seus recursos energètics o deixi de comprar-nos armes li tornaria automàticament “un enemic”.

Sincerament, estic fins a les pilotes de aquest joc del gat i el ratolí que no ens condueix enlloc: ni els bons són tan bons, ni els dolents són tan dolents, ni tot al contrari.